Vilanova i la Geltrú tanca l’any 2025 amb quasi 72.000 habitants i el debat obert sobre un fort creixement demogràfic que genera dubtes i temors sobre cap a on va la ciutat: es consolidarà Vilanova com a capital del Garraf o acabarà sent un suburbi de Barcelona? L’any ha estat una muntanya russa: va començar amb el confinament per un núvol tòxic de clor al maig, va viure un estiu marcat pels ofegaments a les platges i va entrar en una tardor crítica amb dos crims al barri de Sant Joan en només nou dies.
Un any marcat pels successos
L’actualitat informativa de 2025 a Vilanova i la Geltrú ha estat marcada per diferents successos, alguns dels quals van tenir una gran repercussió a mitjans de comunicació de tot el país.
Una de les notícies més importants de l’any va ser la greu emergència química del 10 de maig, arran d’un incendi en una nau on es guardaven grans quantitats de pastilles de clor. El foc va originar un núvol tòxic i Protecció Civil va activar l’alerta a les cinc del matí, emetent avisos massius als telèfons mòbils i donant instruccions de confinament immediat a la població.
També van ser notícia tres ofegaments que van produir-se a les platges de Vilanova al mes de juny. L’oposició municipal va reclamar millores al servei de socorrisme.
La crònica de successos va tenir un nou punt àlgid al setembre: amb només nou dies de diferència, es van produir dos crims al barri de Sant Joan que van causar una gran commoció.
Cal assenyalar que Vilanova comptarà en els pròxims mesos amb càmeres de seguretat instal·lades en diversos punts de la ciutat, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) n’hagi autoritzat la col·locació a l’Ajuntament. Serà la primera vegada que la capital del Garraf disposi d’un sistema de videovigilància a la via pública. La mesura ja estava prevista abans dels dos homicidis ocorreguts el setembre passat a la ciutat.
A més, l’Ajuntament ha anunciat la incorporació de set nous agents aquest any i deu més el 2026, així com un contracte per disposar d’un dron amb finalitats preventives.
D’altra banda, l’acusació particular ha sol·licitat una pena de 13 anys de presó i d’inhabilitació professional per a la propietària de l’agència de viatges Fg de Vilanova i la Geltrú, acusada d’estafar els seus clients.
El creixement de Vilanova i el problema de l’habitatge
Vilanova i la Geltrú ha assolit els 71.703 habitants, un miler més que fa un any, segons l’actualització del padró municipal aprovada pel Ple de l’Ajuntament l’abril de 2025. Segons el cens anual de l’INE, un 18,6% dels residents ha nascut a l’estranger.
L’Avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) preveu que Vilanova podria arribar als 85.000 habitants en els propers 20 o 25 anys. Aquest escenari obligarà la ciutat a preparar-se per acollir més habitants: reforçar els serveis públics, preveure sòl per a habitatge, planificar infraestructures i diversificar l’economia.
L’Avanç del POUM, aprovat el 2025, ja assenyala algunes prioritats: millorar la xarxa viària i ferroviària, potenciar el port, reservar sòl per a noves activitats econòmiques i construir un hospital comarcal, una de les demandes més reiterades. L’aprovació definitiva del pla podria arribar en un termini de quatre anys. L’equilibri entre creixement residencial i desenvolupament econòmic és una altra de les claus. “Volem evitar que Vilanova i la Geltrú es converteixi en una ciutat dormitori”, assenyalen fonts del govern municipal. Segons els càlculs inclosos al POUM, l’increment previst de població exigiria aixecar entre 6.500 i 7.000 habitatges nous en els propers 20-25 anys.
L’aprovació del POUM va comptar amb el suport del PSC, VEC, ERC, Transformem VNG, Junts i PP, mentre que la CUP s’hi va oposar, alertant que podria facilitar la urbanització del pulmó verd de l’Ortoll.
A més a més, Vilanova i la Geltrú creixerà cap a l’est de la Rambla Sant Jordi amb la construcció d’un nou barri de mil habitatges, desenvolupat des de zero en terrenys agrícoles al costat del torrent de la Piera, en el sector conegut com Sant Jordi 2. L’execució material del projecte s’allargarà en el temps: es tracta d’una operació a deu o quinze anys vista.
D’altra banda, un edifici que ocupa tota una illa a la rambla Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú, amb 168 habitatges inacabats, ha estat tapiat aquest any per prevenir actes vandàlics i ocupacions mentre no es reprenen les obres. La Generalitat n’ha adquirit 107 pisos a través de l’Incasòl, amb previsió de destinar-los a lloguer social. El bloc va quedar aturat amb l’esclat de la crisi del 2008. L’Incasòl va informar que la licitació de les obres no es preveu fins al 2026, amb primeres entregues el 2027 i finalització cap a mitjans de 2028.
Els problemes de la mobilitat a Vilanova
El maig de 2025, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va iniciar les obres per restablir el doble carril per sentit a la Ronda Ibèrica, al tram comprès entre la Ronda d’Europa i la carretera de l’Arboç. Aquesta actuació, que suposa el desmantellament d’una de les mesures més controvertides impulsades per l’anterior govern municipal (ERC-CUP-Junts), va tenir un cost de 200.000 €.
DignitatBus VNG, un col·lectiu d’usuaris del transport públic, va portar al Ple de l’Ajuntament del passat octubre les queixes dels milers de viatgers que cada setmana utilitzen les línies exprés de Bus Garraf que connecten la ciutat amb Barcelona. Reclamen un reforç immediat de les freqüències per evitar llargues esperes i viatges dempeus que posen en risc la seguretat dels passatgers. “No podem normalitzar un servei que deixa gent al terra cada dia”, van lamentar des de DignitatBus VNG, tot recordant que els autobusos “surten plens des de la primera parada i acumulen retards constants”. Les tres mocions presentades per diferents grups polítics (Transformem, CUP i PP) per exigir millores en el transport públic van ser aprovades per unanimitat.
D’altra banda, mentre la Generalitat projecta per a l’any 2050 una nova línia orbital ferroviària que sortirà de Vilanova i la Geltrú cap a l’interior de Catalunya i una futura estació d’AVE a Vilafranca, l’estació de tren de la capital del Garraf continua arrossegant problemes molt més bàsics. No hi ha lavabo obert al públic i els ascensors estan fora de servei des de fa més d’un any.
L’autopista C-32, en el tram dels túnels del Garraf, una via de comunicació clau que connecta Vilanova i la Geltrú amb Barcelona, s’ha encarit un 18% des de la pandèmia, l’any 2020. Encara en resten tretze més de pagament obligatori.
Economia: arribada de noves empreses
La companyia alemanya Igus, especialitzada en la fabricació de plàstics tècnics, té previst iniciar l’activitat operativa a la seva nova fàbrica de Vilanova i la Geltrú a principis de 2026. L’obertura d’Igus a Vilanova és la primera gran implantació industrial que es produeix després de diversos tancaments recents d’empreses a la ciutat: Mahle a principis de 2022; la liquidació de la històrica Venca l’abril de 2024, i el cessament d’activitat de Feragar, l’octubre de 2024. Un cop la fàbrica d’Igus a Vilanova i la Geltrú estigui a ple rendiment, podria donar feina a prop de 240 persones.
Les terrasses dels bars i restaurants de Vilanova i la Geltrú hauran de tancar a la una de la matinada, segons estableix la nova Ordenança d’ús de l’espai públic i el Pla especial d’Usos que prepara el govern municipal. El nou Pla especial d’Usos regularà també l’obertura de nous locals d’oci i restauració, així com de comerços d’alimentació d’autoservei amb horari ampliat i basars. El grup municipal del PP, però, considera que aquestes restriccions faran que la capital del Garraf es converteixi en “una ciutat deserta a les nits, molt poc atractiva per als mateixos residents i visitants, i amb poc marge per atreure inversions”. Per aquest motiu, els populars han presentat una sèrie d’al·legacions al pla.
La cadena valenciana de supermercats Consum ha iniciat la construcció d’un gran supermercat de 2.000 m² a la zona de Pirelli Mar, que podria obrir portes el 2026. També ha obert un altre establiment en un ampli local de la ronda Ibèrica, que fins fa poc ocupava un Mercadona.
Medi ambient: projecten una piscifactoria gegant davant la costa de Vilanova
Vilanova i la Geltrú podria tenir una de les piscifactories més grans d’Espanya davant de la seva costa. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat va publicar un edicte sotmetent a informació pública un projecte d’“acuicultura multitròfica integrada” a 3,3 milles nàutiques del port de Vilanova.
Segons l’estudi d’impacte ambiental, quan les condicions hidrodinàmiques (corrents inferiors a 5 cm/s) no siguin favorables a la dispersió, caldrà controlar els efectes dels nutrients. En casos extrems, podrien provocar proliferacions excessives de fitoplàncton, inclòs plancton tòxic.
Serveis: La recollida de residus i la neteja viària es renovarà al 2026
Vilanova i la Geltrú estrenarà l’1 de gener de 2026 un nou servei integrat de recollida de residus i neteja viària, després de vuit anys en pròrroga forçosa d’un contracte caducat el 2018. El canvi comportarà una pujada del 6% en el rebut. L’alcalde, Juan Luis Ruiz (PSC), assegura que es tracta d’un “canvi radical” que posarà fi a una etapa “precària” heretada de l’anterior govern municipal (ERC, Junts i CUP).
El mes de maig de 2025 va posar de manifest una situació preocupant: les llistes d’espera als Serveis Socials municipals de Vilanova i la Geltrú s’allargaven fins a tres mesos, complicant l’accés de famílies i persones vulnerables a ajudes essencials com l’economat solidari i els informes socials per evitar talls de llum.
Política: L’exalcaldessa Olga Arnau no repetirà com a cap de llista d’ERC
Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú entre el 2019 i el 2023, va deixar l’acta de regidora d’ERC el juliol de 2025. Durant el seu mandat va afrontar moments crítics, com el temporal Gloria, la pandèmia de la COVID-19 o els efectes de la guerra d’Ucraïna sobre l’economia local.
En una entrevista amb Vilanova.blog, Olga Arnau adverteix que el creixement urbanístic de la capital del Garraf hauria d’anar acompanyat d’una millor planificació. “La ciutat també té molt a dir sobre com i cap a on ha de créixer, i sobretot, amb quins serveis. En canvi, des de Barcelona ens estan dient que, com a ciutat de la segona corona, la nostra funció és absorbir població de la metròpoli”.
¿Qué opinas? Escribe tu comentario