L’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz (PSC), confia que la ciutat es mantingui com un «mur» davant l’ascens de les formacions d’extrema dreta a Catalunya i fa balanç d’un mandat municipal marcat pel pla de sanejament financer, la resolució del contracte de la brossa i la recuperació de la ronda d’Ibèrica. En l’entrevista, Ruiz repassa també l’estat dels projectes clau per als pròxims anys, com el futur hospital, la construcció d’habitatges de protecció oficial o les inversions de la Llei de Barris a Sant Joan i el Molí de Vent.
Brossa, neteja i mobilitat
P: En entrevistes recents ha reiterat el missatge que el seu govern municipal ha posat ordre a la gestió de la ciutat després dels anys del tripartit d’ERC, Junts i la CUP. Tan desordenada era la situació?
R: La situació econòmica era desordenada en el sentit que s’havia generat un dèficit de més de 8 milions d’euros al pressupost; s’havia gastat més del que s’havia ingressat. Això suposava un desordre en les finances municipals que hem pogut capgirar, tot i que no ha estat fàcil.
Però no només es tracta del dèficit. Tenir gairebé tots els contractes importants de l’Ajuntament en situació de pròrroga forçosa i precària també és un cert desordre.
P: Què vol dir?
R: La situació normal és que els contractes estiguin actualitzats, però en el cas de la brossa feia 8 anys, des del 2018, que s’havia acabat el contracte, i en la jardineria feia dos anys.
A més, l’aposta de l’anterior govern de passar el servei de neteja viària a la Companyia d’Aigües de Vilanova i la Geltrú va ser un fracàs i va generar un desordre econòmic d’1,2 milions d’euros que ha hagut d’assumir la mateixa companyia. L’encomana de gestió que es va fer des de l’Ajuntament no cobria tots els serveis necessaris, com el Carnaval, la Festa Major, les platges o serveis extraordinaris, els quals s’havien de reforçar. Tot això ho va haver d’anar assumint la Companyia d’Aigües amb recursos propis, generant un desequilibri econòmic. La Companyia d’Aigües és solvent i no depèn dels bancs ni de l’Ajuntament, però aquests 1,2 milions d’euros es podrien haver destinat a altres qüestions en lloc d’eixugar el dèficit generat per la neteja viària.
També es van prendre moltes mesures de manera desordenada, precipitada, poc consensuada i poc explicada. Entenc que un govern municipal tiri endavant projectes del seu programa electoral, però quan gairebé ningú entén el perquè de les teves actuacions, alguna cosa no s’està fent bé.
P: Per exemple?
R: Canviar el sentit de 40 carrers al centre de Vilanova en un cap de setmana sense parlar-ho amb ningú és un despropòsit. Potser era necessari per pacificar el centre i fer-lo més amable per a les persones, però no es pot fer d’un dia per l’altre; cal un procés d’explicació i consens amb veïns, comerciants i restauració.
Un altre exemple: si en una de les principals entrades de la ciutat s’elimina un carril per banda i es genera un col·lapse, és difícil d’entendre que s’estigui promocionant la ciutat per a la gent de fora que ve a gaudir del comerç, la gastronomia o les platges, així com per a la gent de casa que ha d’agafar el cotxe. Això també ho vam solucionar. Durant l’anterior govern municipal es van prendre moltes mesures precipitades, poc explicades i imposades. Un fet que exemplifica aquesta situació és que centenars de persones es manifestessin convocades per diferents associacions de veïns, Viu Comerç i el Gremi d’Hostaleria per presentar un manifest on lamentaven les polítiques que s’estaven duent a terme. Quan aquests sectors es posen d’acord, és significatiu que alguna cosa no s’està fent bé.
P: També hi va haver una altra manifestació dels treballadors de Componentes Vilanova, el desembre de 2020.
R: Aquesta protesta va ser perquè l’anterior govern municipal va llançar un missatge de possible tancament de la fàbrica. Estem parlant d’una de les principals empreses industrials de Vilanova. Si una empresa no compleix la normativa ambiental, cal prendre les mesures pertinents perquè ho faci, però la realitat és que aquesta companyia compleix: tenen la llicència mediambiental i van fer una inversió molt potent durant molts anys. Si en algun moment hem detectat alguna situació d’incompliment, s’ha posat ràpidament en coneixement de la Generalitat i de l’empresa i s’hi ha actuat. Va ser un fet inaudit que els treballadors de Componentes Vilanova tallessin la ronda d’Europa perquè van veure que el govern municipal, en lloc de defensar l’activitat industrial garantint el compliment de les normatives, gairebé els deia que l’empresa sobrava. Va ser un error, afortunadament es van demanar excuses i es va resituar el tema.
P: Pel que fa al contracte de la brossa, ja està completament encarrilat?
R: S’està acabant tot el procés d’implantació. Si tot va bé, a finals d’any hauríem de tenir-ho enllestit. Aquesta setmana ja presentem els nous camions de la brossa. Falta que ens arribin els contenidors de càrrega posterior i recuperar algunes illes de contenidors soterrats amb un sistema no hidràulic. Respecte al servei porta a porta que farem al comerç i la restauració, l’empresa ens està fent la proposta de com haurà de ser. En els pròxims mesos en parlarem amb els comerços i la restauració i s’aplicarà quan tot estigui preparat, perquè és un canvi substancial.
P: Té la sensació que, sumant els problemes de la neteja, la brossa, l’eliminació de carrils a la ronda Ibèrica i les protestes de veïns, aquest mandat us ha absorbit més temps redreçar les coses que no pas impulsar-ne de noves?
R: Sí. La qüestió financera ens ha marcat el mandat municipal. El pla de sanejament ens ha condicionat absolutament tot perquè no hem pogut fer inversions amb recursos propis com fa la resta d’ajuntaments. Tot i així, s’han pogut fer moltes coses, per bé que no tot el que ens hagués agradat. Una part important d’aquest mandat s’ha destinat a redreçar la situació.
«Vam dir al nostre programa electoral que recuperaríem la ronda Ibèrica i que faríem un nou concurs per a la neteja i la recollida d’escombraries, i ho hem complert»
Hem actualitzat tots els contractes importants: el de la brossa i la neteja viària va requerir tres anys entre redacció del projecte, plec de condicions, licitació i adjudicació. Aquest era un dels nostres compromisos i no vam enganyar ningú: vam dir al nostre programa electoral que recuperaríem la ronda Ibèrica, que faríem un nou concurs per a la neteja i la recollida d’escombraries, i que tornaríem a incorporar la neteja viària al contracte gran de brossa, treient-la de la Companyia d’Aigües. Així mateix, hem complert molts compromisos adquirits en matèria de millores laborals i salarials per als col·lectius de treballadors dependents de l’Ajuntament.
Seguretat
P: Parlem de les recents mesures aprovades en l’àmbit de la seguretat, com l’ampliació de la plantilla de la Policia Local, la videovigilància i la personació de l’Ajuntament com a acusació contra multireincidents en els tribunals, què esperen aconseguir?
R: Sobretot tasques preventives, que és el primer en matèria de seguretat. Amb l’ampliació de la plantilla de la Policia Local, que quan vaig entrar com a alcalde no arribava al centenar de persones, hi haurà 120 agents al final del mandat. Vam dir que tindríem 20 policies més, descomptant les jubilacions que també s’han anat cobrint. A més, ja vam començar a treballar en la creació d’una unitat específica de convivència i civisme per reforçar el compliment de les ordenances.
Habitatge
P: Quant a la crisi de l’habitatge a Vilanova, amb l’increment de preus de compra i lloguer i la dinàmica de desnonaments, quina situació es van trobar, què han fet i com volen actuar en els pròxims anys si tornen a governar?
R: Al juny del 2023, ens vam trobar que des de l’any 2009 no hi havia cap promoció pública d’habitatge a la nostra ciutat. Cal recordar que a l’anterior mandat municipal hi havia un govern de què formava part la CUP, que fa batalla política d’això, però quan es governa cal demostrar les prioritats i no es va construir absolutament res des del 2009.
Nosaltres hem utilitzat els solars de titularitat municipal disponibles: tres d’ells cedits a través d’una promotora social i un quart a través d’una cooperativa de Vilanova. Aviat podran començar les obres de construcció d’aquests aproximadament 120 habitatges de protecció oficial. A aquests se’ls han d’afegir el bloc de pisos de la Rambla Sant Jordi. En aquest cas, la consellera Ester Capella (ERC) va complir el compromís adquirit i la Generalitat va adquirir aquest bloc de pisos. S’ha endarrerit per qüestions jurídiques, ja que hi havia diferents propietaris i s’havia de constituir una mancomunitat de propietaris, gestió que ja està feta. A més, la Generalitat ja disposa de la partida específica en els seus pressupostos, per la qual cosa en breu es començarà a veure moviment per reactivar aquests pisos. Des d’un municipi, però, la capacitat és limitada.
Pel que fa als desnonaments de famílies vulnerables, fem seguiment amb Serveis Socials, s’intenta garantir una alternativa habitacional, però no és fàcil perquè no disposem d’un ampli parc d’habitatges. La setmana passada, per cert, vam comprar un parell de pisos mitjançant el dret de tanteig i retracte per posar-los a disposició de Serveis Socials. Tot i així, la política d’habitatge és una qüestió d’Estat que va més enllà de la dimensió municipal. Espero que es pugui resoldre aviat perquè és una situació molt complicada per a moltes famílies, i confio que el decret que s’ha de debatte tiri endavant sense que les posicions maximalistes ho impedeixin.
Inversions als barris
P: Quins grans projectes li agradaria encarrilar o impulsar el següent mandat si torna a governar?
R: Si ens atorguen la subvenció de la Generalitat de la Llei de Barris, per a la qual crec que estem ben posicionats, veurem un dels projectes més importants del pròxim mandat. Es tracta d’una inversió de més de 23 milions d’euros per als barris de Sant Joan i Molí de Vent, que dignificarà aquella zona de la ciutat. Hi haurà apostes per a la reforma d’habitatges petits que no tenen accessibilitat, ascensor ni criteris de sostenibilitat climàtica. També s’inclou la dignificació de places, nous equipaments municipals i la intervenció en l’aspecte comunitari i social, especialment per a persones grans en situació de soledat no volguda.
Un altre gran equipament per als pròxims anys serà l’edifici de les Calderes, al barri de Mar. Ara s’està acabant de redactar el projecte executiu, s’ha d’atorgar i començarem el procés de licitació per iniciar les obres de la primera fase l’any que ve. Hi ha altres equipaments, com Cal Terzi: en el pròxim ple s’avançarà per tal que la propietat en faci la cessió anticipada de l’edifici a l’Ajuntament per convertir-lo en un centre cívic o equipament de barri de Mar.
Finalment, cal afrontar la nova prefectura de la Policia Local, ja que la caserna actual es troba en una situació molt precària.
P: La Policia Local es traslladaria a la ronda d’Europa i en el solar actual es faria una operació urbanística?
R: Sí, es faria una operació urbanística que inclouria habitatge de protecció oficial, usos comercials i aparcament. Tot això s’ha d’acabar de concretar i lligar.
Nou hospital
P: Respecte al nou hospital, quin és l’estat del projecte?
R: Això ja no té aturador. Entenc que la gent sigui impacient i desconfiada perquè se n’ha parlat molt, però cal ser prudents. Sempre es deia que la Generalitat no havia fet els deures, però l’Ajuntament tampoc no els havia fet, ja que mai havia fet la reserva oficial d’uns solars per a l’hospital ni els havia cedit al CatSalut.
P: L’hospital finalment es construirà al costat del barri del Tacó. No obstant això, també s’havien reservat uns terrenys al costat de l’antic hospital, damunt la ronda d’Ibèrica, on ara hi ha un aparcament de cotxes, oi?
R: Aquells terrenys, on ara hi ha l’aparcament i d’altres finques, continuen sent terrenys privats i mai se n’havia fet la cessió. A més, quan la Generalitat va fer el pla funcional del nou hospital l’any passat, ens van explicar que calia buscar un emplaçament diferent a la ronda Ibèrica perquè es necessitava gairebé triplicar els metres quadrats previstos inicialment. Serà un hospital de referència per a tot el Penedès. Vam buscar ubicacions i vam veure que la millor opció era la que hem anunciat, al costat del barri del Tacó, per diverses raons: està molt ben comunicada amb la C-31, la C-32 i la C-15, per la qual cosa no afectarà el trànsit del centre de la ciutat, i gairebé el 50% dels terrenys són de titularitat municipal. Amb la resta de propietaris ja s’està parlant per avançar en la cessió anticipada. La Generalitat està redactant el pla d’espais i és una prioritat que no es detindrà.
P: De quins terminis estem parlant perquè l’hospital sigui una realitat?
R: S’ha parlat d’un termini d’uns 10 anys perquè pugui obrir les portes.
Inversions industrials
P: Quin és el full de ruta respecte a la indústria i l’activitat econòmica?
R: La indústria ha de continuar sent una activitat econòmica important a Vilanova i la Geltrú. Actualment representa el 6% del conjunt d’empreses de la ciutat, però genera el 20% de l’ocupació. Aviat hi haurà noves notícies sobre processos de reindustrialització. L’empresa Igus ja s’ha instal·lat i obrirà les portes aviat, i hi ha altres empreses importants a la ciutat que estan treballant en ampliacions i nous projectes que es veuran en els pròxims dos o tres anys.
No obstant això, tenim un problema de falta de sòl industrial. La Generalitat ens ha d’ajudar i no podem esperar a tenir el nou Pla General Urbanístic d’aquí a 5 o 6 anys; necessitem el sòl industrial ja. Tenim propostes per fer canvis d’usos, per exemple de sòl agrícola a sòl industrial, però la decisió final i l’autorització depenen de la Generalitat.
Tendències electorals
P: Quina és la seva opinió sobre l’ascens de l’extrema dreta a Catalunya? Creu que aquesta tendència es veurà reflectida a Vilanova i la Geltrú en les pròximes eleccions municipals de maig de 2027?
R: Espero que Vilanova i la Geltrú sigui un mur contra l’extrema dreta. Som una ciutat oberta, cohesionada, integradora i inclusiva, construïda gràcies a generacions de persones, moltes vingudes de fora, que s’hi han integrat. Aquests discursos de l’extrema dreta populista espero que no els arribem a escoltar dins del Ple Municipal.
Més enllà de debats com el procés de regularització d’immigrants o l’increment demogràfic, l’extrema dreta pretén donar solucions senzilles i impossibles a problemes complexos. Des de l’àmbit local no es pot fer política d’Estat quan no són competències pròpies; fer-ho és demagògia. Si aquestes forces governessin hi hauria més crispació. A Vilanova tenim la sort de viure cohesionats gràcies a un important teixit associatiu, i aquests discursos són un perill per a la cohesió social de la ciutat. Confio que Vilanova continuarà sent un mur.
¿Qué opinas? Escribe tu comentario