■ La multinacional ha invertit 13 milions d’euros en una nau de 8.500 m² que aspira a donar feina a 240 empleats
La multinacional alemanya Igus, especialitzada en plàstics tècnics d’alta resistència per a sistemes mòbils, va inaugurat oficialment el 4 de novembre passat la seva nova seu a Vilanova i la Geltrú, unes instal·lacions que ja estaven operatives des del mes de maig passat. La nau industrial, situada al polígon de la Masia d’en Notari, ha suposat una inversió de 13 milions d’euros.
La nova planta d’Igus ocupa 8.500 metres quadrats i actualment dona feina a 87 treballadors, a més de quatre estudiants en pràctiques, tres d’ells procedents de l’Institut F. X. Lluch i Rafecas.
El projecte ha implicat un canvi operatiu substancial per a la companyia, que s’ha traslladat des del Baix Llobregat fins a la capital del Garraf. «A la nostra antiga seu érem un centre únicament comercial; ara hem passat a ser un centre logístic i productiu, on acoblem diferents components», expliquen fonts de l’empresa.
Aquest nou rol obre la porta a una ampliació progressiva de la plantilla, ja que les instal·lacions s’han dimensionat per acollir fins a prop de 240 empleats quan funcionin a ple rendiment. Des de la companyia, però, eviten fixar terminis tancats: «No sabem quan assolirem la capacitat màxima de l’empresa, anem creixent a poc a poc. A mesura que anem augmentant la capacitat de la part de producció, aniran augmentant les contractacions».
De moment, el nou centre d’Igus a Vilanova i la Geltrú ja ha incorporat al voltant d’una vintena de nous professionals, bona part d’ells de l’entorn local, i manté oberts processos de selecció. Segons destaca la companyia, l’arrelament de l’empresa al territori també es canalitza mitjançant acords amb centres educatius de la zona per facilitar pràctiques formatives i col·laboracions amb l’entitat Tegar per afavorir la inclusió laboral de persones amb discapacitat.
La nau de la Masia d’en Notari concentra en un mateix recinte àrees de treball, emmagatzematge, fabricació, logística, atenció al client i una zona d’exposició (showroom). En aquest espai, l’empresa organitza formacions i demostracions tècniques perquè els seus clients puguin provar solucions d’automatització i robòtica en aplicacions reals abans de prendre decisions d’inversió. «La nova seu representa un pas important en el creixement d’Igus Espanya», subratlla la firma.
Fundada l’any 1964 a Colònia (Alemanya), on manté la seva seu central, Igus és una multinacional amb fàbriques a 15 països i una plantilla global de 4.600 treballadors.
Punt d’inflexió després de la pèrdua de centres de treball
En clau local, l’obertura de la nova planta d’Igus representa la primera gran implantació empresarial a la capital del Garraf després d’un cicle marcat pel tancament de centres de treball de referència.
En els darrers anys, el teixit econòmic vilanoví ha encaixat la clausura de la fàbrica de components d’automoció Mahle a principis del 2022, la liquidació de Venca a l’abril del 2024 i el cessament d’activitat de Feragar a l’octubre d’aquell mateix any.
UBICACIÓ D’IGUS A VILANOVA I LA GELTRÚ
Manca de terrenys industrials
Aquest nou moviment empresarial coincideix amb l’objectiu del govern municipal d’impulsar la captació i el creixement d’empreses, un propòsit que topa amb l’escassetat de terrenys disponibles als polígons de la ciutat.
En una entrevista recent a Vilanova.blog, l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz, remarcava el pes estratègic del sector secundari en l’economia local: «La indústria ha de continuar sent una activitat econòmica important a Vilanova i la Geltrú. Actualment representa el 6% del conjunt d’empreses de la ciutat, però genera el 20% de l’ocupació«.
Ruiz avançava que, més enllà de la implantació d’Igus, hi ha altres empreses rellevants instal·lades al municipi que treballen en ampliacions i nous projectes que s’haurien de materialitzar en els pròxims dos o tres anys.
Tanmateix, l’alcalde advertia del principal coll d’ampolla per consolidar aquesta dinàmica: «Tenim un problema de falta de sòl industrial. La Generalitat ens ha d’ajudar i no podem esperar a tenir el nou Pla General Urbanístic d’aquí a cinc o sis anys; necessitem el sòl industrial ja. Tenim propostes per fer canvis d’usos, per exemple de sòl agrícola a sòl industrial, però la decisió final i l’autorització depenen de la Generalitat».
¿Qué opinas? Escribe tu comentario