■ L’Ortoll, un espai natural i agrícola de 100 hectàrees a Vilanova i la Geltrú, podria arribar a ser un negoci de centenars de milions d’euros si algun dia s’urbanitza aquesta zona a prop de les platges de Ribes Roges i Sant Gervasi. Hi ha qui intenta evitar-ho.

🎧 Escolteu el podcast amb el resum d’aquesta notícia (3 min i 37 s), creat amb IA.
Zona Ortoll 1









Sòl urbanitzable des de l’any 2001
Segons preveu el Pla General de Vilanova aprovat l’any 2001, els terrenys de l’Ortoll estan classificats com a sòl urbanitzable. A més, des del desembre del 2023, el Pla Director Urbanístic (PDU) del Litoral de la Generalitat de Catalunya preveu que en aquesta àrea es puguin construir en el futur fins a 6.365 habitatges.
La gran majoria dels terrenys són de propietat privada. L’Ajuntament de Vilanova només té una finca d’una hectàrea a la zona, cedida a Garraf Coopera, entitat que està restaurant els antics camins rurals.
El PDU divideix l’Ortoll en dues àrees:
– Ortoll I: Zona de praderies i sòls agrícoles propera al centre urbà. Com a sòl urbanitzable, hi permetria construir 2.423 habitatges.
– Ortoll II: Zona de petits turons i un bosc al costat del mar. També urbanitzable, on es podrien fer 3.942 habitatges.

UBICACIÓ
Estudis per analitzar la «desclassificació parcial»
No obstant això, el mes de maig passat es va produir un fet que ha donat esperances als grups de defensa del medi ambient.
La novetat és que el Govern de la Generalitat i els Comuns van signar un acord per aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2026, el qual inclou, entre d’altres punts, un compromís referent a l’Ortoll.
Concretament, i segons recull l’esmentat acord, el govern català es compromet a “impulsar, conjuntament amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, els estudis per analitzar la desclassificació parcial dels sectors Ortoll I i/o Ortoll II per preservar-los de la urbanització, estudiant resolucions de l’encaix i integració a la resta de la ciutat. A més, cedir a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú els sòls en els sectors Ortoll I i II en el cas que ja siguin de la SAREB. En cas contrari, estudiar la viabilitat econòmica de la seva adquisició per a la cessió posterior a l’Ajuntament”.
Segons ha informat la formació política Vilanova en Comú, «l’Ortoll no és un sector qualsevol. És un dels espais naturals més valuosos que queden a Vilanova i la Geltrú. I des dels Comuns tenim clar que cal preservar-lo al màxim. Per això, dins l’acord de pressupostos amb el Govern de la Generalitat, hem aconseguit un primer pas molt important: impulsar els estudis per analitzar la desclassificació parcial dels sectors Ortoll I i II perquè deixin de ser urbanitzables”.
Garraf Coopera: el repte ara és el planejament urbanístic de rang superior
Tot i que és el primer cop que la Generalitat s’obre a estudiar la preservació de l’Ortoll, l’ús de la paraula “parcial” genera dubtes.
David Rubio és portaveu de Garraf Coopera, una de les entitats que lluita per la preservació de l’Ortoll. Segons indica, si bé el text de l’acord és ambigu perquè inclou la fórmula «i/o parcial», el fet és que la Generalitat ha fet «un pas endavant» en prendre aquesta decisió, que s’afegeix a altres posicionaments ja adoptats a escala local.
“En aquests moments, ja tenim un consens ampli a Vilanova i la Geltrú per a la preservació de l’espai: el Consell Municipal de Medi Ambient de Vilanova i la Geltrú -on estan representades totes les forces polítiques- va aprovar per unanimitat que cal preservar la totalitat de l’Ortoll», diu.
«A més, des de Garraf Coopera mantenim un contacte constant amb totes les formacions polítiques del municipi. Fem un treball constant i sense fer soroll”. David Rubio, però, també adverteix que recorreran a la mobilització social si arriba a ser necessari.
Tot i l’ampli suport aconseguit en l’àmbit local per salvar l’Ortoll, David Rubio admet que ara s’enfronten a un altre repte: el planejament urbanístic de rang superior que depèn de la Generalitat de Catalunya (el PDU), on aquests terrenys encara figuren com a urbanitzables.
Per aquest motiu, ja anticipa que la segona fase per preservar l’Ortoll serà convèncer la Generalitat perquè desclassifiqui aquests sòls i deixin de ser urbanitzables.
De fet, algunes veus alerten que, davant la pressió per construir més habitatges, la Generalitat podria desclassificar només el sector Ortoll 2 i, en canvi, la zona 1 (la més pròxima a la ciutat) podria ser urbanitzada en el futur.
El col·lectiu Garraf Coopera, de totes maneres, es reafirma en la preservació total de l’Ortoll. Probablement, diu David Rubio, en el futur Vilanova i la Geltrú continuarà expandint-se cap al nord, entre la ronda Ibèrica i la variant de la C-246, per la qual cosa cal reservar l’Ortoll com a pulmó verd de la ciutat. La seva consigna és clara: «Ni una sola totxana».
David Rubio: «No és cap utopia que la zona de l’Ortoll es pugui preservar en la seva totalitat»
A més, Garraf Coopera discrepa frontalment del fet que els propietaris actuals -incloent-hi els que van comprar parcel·les esperant que allà un dia es podria construir- tinguin drets adquirits pel fet de ser sòl urbanitzable programat, tenint en compte que no es va fer mai cap projecte d’urbanització. Sostenen que no poden al·legar cap perjudici econòmic si s’executa la desclassificació.
A més, una part dels terrenys està ara en mans de la SAREB (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària). Per a Garraf Coopera, això obre una via d’esperança, ja que veuen viable que aquest paquet de sòls passi a titularitat municipal per assegurar-ne la protecció. La resta de l’espai està fragmentat entre petits propietaris, un factor que, segons Rubio, desincentiva i dificulta l’entrada de grans inversors potencials. La seva conclusió és clara: «No és cap utopia que la zona de l’Ortoll es pugui preservar en la seva totalitat».
Zona Ortoll 2



















APMA: Encara falten anys per a l’aprovació del nou Pla General de Vilanova
Un altre grup compromès amb la defensa de l’Ortoll és l’Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA) de Vilanova i la Geltrú. El seu portaveu, Jaume Marsé, adverteix que “la classificació de l’Ortoll com a zona urbanitzable es remunta al Pla general de l’any 2001 i ha mantingut aquest estatus des d’aleshores”.
“És cert que el nou Pla General d’Ordenació Urbana Municipal de Vilanova i la Geltrú (POUM) ja s’està debatent i negociant, però encara falten anys per a la seva aprovació definitiva”, adverteix.
A més, segons afegeix Jaume Marsé, a la documentació de l’avanç del POUM hi manquen els preceptius “plànols d’informació” i «plànols de projecte» per a la zona de l’Ortoll. “El que hi ha són simples aproximacions molt genèriques, que recorden els dibuixos fets amb llapis de colors a l’escola”.
D’altra banda, el portaveu de l’APMA es mostra molt caut davant l’acord anunciat entre els Comuns i el Govern de la Generalitat. “Em sembla que cal situar això en un context preelectoral. Els Comuns, com a força que dona suport al govern municipal, intenten desmarcar-se i marcar un perfil propi amb aquesta qüestió”, apunta.
Jaume Marsé: «Segurament necessitarem un exèrcit d’advocats per salvar l’Ortoll»
Jaume Marsé també veu amb preocupació la desclassificació “parcial». El problema, diu, és que «encara no hem vist cap paper oficial”. Des de l’APMA, reitera, “defensen la desclassificació total de l’Ortoll. Exigim que tota la zona sigui declarada espai no urbanitzable”.
No obstant això, admet la dificultat d’aquest objectiu, tenint en compte els interessos econòmics que hi pot haver al darrere. “Aconseguir la desclassificació total no serà fàcil. Segurament necessitarem un exèrcit d’advocats per salvar l’Ortoll».

¿Qué opinas? Escribe tu comentario