El vilanoví Enric Ferrer (71 anys) coneix bé el món del comerç. Va ser regidor de Promoció Econòmica a l’Ajuntament durant els anys 90. Ell és la tercera generació que dirigeix Teixits La Rosa, un comerç històric a la Plaça de la Vila, i la quarta generació ja està agafant el relleu, però ell mentrestant planifica el futur i la reconversió del negoci. En un moment en què el grup Inditex redueix la seva presència a la capital del Garraf i creix el nombre de locals buits al centre de la ciutat, parlem amb ell en aquesta entrevista sobre l’evolució del negoci familiar i el pols comercial de Vilanova i la Geltrú.
Teixits La Rosa es va fundar el 1837. Eren avantpassats teus els fundadors?
No. El meu avi es va afegir al negoci com a aprenent quan tenia només 12 anys. Una curiositat és que quan es va fundar la botiga, el 1837, els propietaris d’aleshores pagaven una “licencia de productos ultramarinos” perquè molts teixits venien per mar d’altres països.
Molta gent recorda La Rosa per les cues que es formaven a les rebaixes i per la qualitat dels seus vestits…
Durant dècades La Rosa va ser una botiga especialitzada en “novetats de senyora”, que és com es deia abans. Aquí trobaves vestits, abrics i roba de portar. La roba de casa també era important, però fins als anys 60 eren bàsicament llençols i tovalloles blanques. L’any 1962 la botiga es va traslladar de la Plaça de les Cols aquí, a la Plaça de la Vila. El meu pare va engegar amb el prêt-à-porter i la confecció; l’any 64 ja vam començar a fer cortines. Ens hem anat orientant cap a la decoració tèxtil de la llar.
Som al 2026. Quina és la situació del negoci?
Fa uns cinc anys vam veure que havíem de fer una evolució total, un salt. Amb la pandèmia i l’explosió de la compra per internet, la feina de portar el producte al consumidor final s’havia acabat. Abans la nostra feina era seleccionar l’oferta del món a les fires, comprar-la, emmagatzemar-la i oferir-la. Avui tothom té l’oferta mundial al mòbil i això genera desinformació per excés. Ara ens hem de convertir en una empresa de serveis i assessorar el client. Ja no és important l’estoc, sinó la professionalitat. Estem girant el negoci.
La compra online ho ha canviat tot radicalment?
Mira el cas de Zara: té una mentalitat més de fabricant que comercial, està tancant botigues i venent per internet. Això es generalitza i el fabricant busca controlar el 100% del seu producte venent directament. El petit distribuïdor ha d’evolucionar cap a un servei de qualitat i diferenciat on ell sigui necessari.
Heu creat fins i tot la vostra pròpia tecnologia per fer aquest salt?
Sí, hem desenvolupat un software online d’ús intern per administrar comandes, específic per al nostre sector dels teixits. Fins i tot hi ha botigues d’altres llocs d’Espanya que ja fan servir aquesta plataforma desenvolupada a Vilanova. Si un client ens demana paper pintat o unes cortines, amb aquesta eina introduïm les mides, detalls, etc, i donem un pressupost exacte. Ens permet ser molt professionals i acurats en els terminis. Des del 1962 posem cortines i el nostre valor és que treballem a casa del client quan ja està tot pintat i acabat: hem de ser ràpids, puntuals i no fer pols.
Ara cal pensar més en el servei que en el producte?
És el canvi més radical de tots els que hem fet. Abans havies de tenir molt estoc. Avui tenim mostres i els teixits poden venir de qualsevol lloc del món; l’oferta és 1.000 vegades més àmplia. La meva feina és ajudar el client a escollir, i per això instal·larem pissarres electròniques a la botiga per mostrar tota l’oferta.
Per això esteu fent reformes actualment a la botiga?
Sí. Estem creant una nova imatge que transmeti la nostra capacitat de servir el client. Quan estigui finalitzada la reforma, crec que molta gent del sector vindrà a agafar idees. No descarto que aquesta evolució acabi en franquícies; no n’hi ha cap més que ho estigui fent així.
Com veu l’evolució del comerç a Vilanova i la Geltrú?
Fins als anys 90, Vilafranca era més capital comercial que Vilanova. Però ells van apostar per un model de polígons als afores (cotxes, mobles…). Aquí es va convertir en zona de vianants la Rambla Principal, amb locals d’entre 100 i 200 metres. Això va facilitar l’arribada de franquícies quan ens acostàvem als 50.000 habitants. Vam entendre que amb les franquícies jugaríem a la “primera divisió”, amb els mateixos establiments que al Passeig de Gràcia de Barcelona. Vilafranca les va rebutjar i va anar enrere comercialment. Això ens ha anat molt bé.
No obstant això, Inditex va tancar la seva botiga Zara a la Rambla Principal de Vilanova l’any 2024 i a finals de gener de 2026 tancarà Bershka. També es veuen nombrosos locals buits al centre de la ciutat…
Hem de reaccionar, però és el mateix comerç qui ha de canviar. Influeix la manca de relleu generacional i la burocràcia, com el control automàtic de factures amb Hisenda. Són canvis radicals i, si el negoci no et funciona prou bé o tens una certa edat, molta gent decideix plegar. Però hi ha camp per córrer si hi ha entusiasme, il·lusió i mentalitat empresarial de sacrifici i risc. Una botiga, encara que sigui petita, és una empresa.
Li falta ambició a la ciutat?
És un debat freqüent. Tenim orgull de ser vilanovins i una qualitat de vida que es troba en pocs llocs, a més d’un gran Carnaval, una impressionant Festa Major… això ens genera un cert cofoisme. Potser per això l’ambició ha sigut més justeta. Però el futur és esplendorós per la nostra posició geogràfica, al costat del mar i prop de les grans infraestructures de Barcelona: port, aeroport, fira. Ara bé, tindrem una pressió molt bèstia de Barcelona i l’hem de saber conduir nosaltres amb estratègies pròpies, com va fer Sant Cugat al seu dia. Necessitem serveis de primera -escoles, el nou hospital- per oferir qualitat de vida i atreure gent amb capacitat d’inversió. Hem de pensar més en gran. Sí que és veritat que, com a ciutat, ens falta una mica d’ambició.
¿Qué opinas? Escribe tu comentario