Vilanova.blog

Darrere de cada ampolla de vi hi ha un entramat complex que va des de la vinya fins al prestatge de la botiga, un circuit que actualment s’enfronta a desafiaments majúsculs: la caiguda del consum entre els joves, la gestió de les diferents marques d’escumosos al territori o la necessitat d’adaptar el comerç tradicional a l’era digital i la intel·ligència artificial sense perdre el tracte humà. Hem parlat de tot això amb Arnau Gea, un jove sommelier de Vilanova i la Geltrú, propietari de la botiga Vinalium del carrer de Sant Gregori. En aquesta entrevista, Gea ens recorda també la recuperació de varietats locals que resisteixen el canvi climàtic i el deute històric que Vilanova i la Geltrú manté amb el seu passat vinícola, exemplificat en la figura oblidada de Miquel Esquirol, pioner en l’elaboració del cava.

Com va començar la teva formació en el món del vi?

Vaig començar amb un cicle formatiu de grau superior en Guia, Informació i Assistències Turístiques, especialitzat en enoturisme, a l’Escola d’Enoturisme de Vilafranca del Penedès. Inicialment, m’interessava sobretot el vessant turístic: m’agradava viatjar, organitzar rutes -havia fet diversos InterRail- i em cridava molt l’atenció la feina de guia.

Amb el temps, però, vaig acabar orientant-me cap a l’altra banda del sector: la del vi. Un estiu, amb companys de classe, vam decidir fer el WSET 2 (Wine & Spirit Education Trust), una titulació internacional, tots dos vam obtenir una nota excel·lent.

Un cop acabat el cicle de turisme, vaig començar la formació de sommelieria al mateix centre. Era la primera promoció de Sommelieria Professional, un programa de dos anys. Entre un curs i l’altre vaig compaginar estudis, i quan vaig acabar, vaig sentir que encara em quedava curt.

M’agradava molt el món del vi, fins i tot més que el turisme. Vaig fer un grau superior, el de Vitivinicultura, a Sant Sadurní.

Ara treballes en el comerç del vi. Et trobes clients que venen amb recomanacions fetes per ChatGPT?

Encara no m’hi he trobat, però crec que és qüestió de temps. El món del vi és molt experiencial: la gent prefereix deixar-se aconsellar per una persona, no per una màquina.

Sí que existeixen aplicacions que orienten el consumidor sobre el perfil d’un vi. És útil perquè la gent pot identificar què li agrada —si prefereix garnatxa, si busca vins més frescos, etc.— i provar coses noves. Però, al final, aquestes aplicacions es basen en opinions de consumidors, no de professionals.

Crec que el comerç del vi del futur ha d’anar cap a l’experiència: no només vendre una ampolla, sinó explicar què hi ha al darrere, crear un moment, una memòria. Molta gent compra vins que ha tastat en un viatge perquè els evoca aquell record. El vi és això: memòria líquida.

El vi pot ser, doncs, una manera de reviure un viatge?

Totalment. M’ho trobo molt sovint. L’enoturisme m’ha ensenyat molt en aquest sentit. Un professor ens deia que molta gent torna a un lloc trenta anys després i el que més els decep és veure que tot ha canviat. Amb el vi passa igual: hi ha qui busca un Ribera del Duero “com els bons que va tastar fa anys”, o un Priorat que li recordi un moment concret.

El vi és una experiència. I com més bo és, més plaer dona compartir-lo.

La cultura del vi al Mediterrani, amb més de 2.000 anys d’història, està en perill?

No. Al contrari. La gent s’està adonant que el vi no és només una beguda hedonista, sinó que té un univers cultural al voltant. Només cal veure esdeveniments com Temps de Vi, que cada any incorpora activitats noves: tastos en vaixell, teatre, presentacions de llibres, maridatges experiencials, tastos a cegues…

El vi connecta amb moltes disciplines: arquitectura (les catedrals del vi), arqueologia (els 2.500 anys de vinya al Penedès), història, gastronomia… La cultura del vi és el que fa evolucionar el sector.

El que sí que està en perill és el consum.

El consum de vi està caient?

Sí, està caient. Especialment entre els joves. Durant anys s’ha transmès la idea que “tot l’alcohol és dolent”, en lloc d’educar en el consum moderat. Abans, els avis bevien dos dits de vi cada dia. Ara, el consum s’associa a l’excés i a la festa.

També hi ha hagut un problema d’elitització: durant molt temps semblava que per beure vi havies de saber-ne molt. I no és cert. Només cal deixar-se aconsellar.

Aquesta elitització contrasta amb la cultura popular, per exemple, comprar vi a dojo. Encara existeix això?

Sí, existeix més del que sembla. Encara hi ha gent que compra vi a granel, moscatell, vi ranci… És una qüestió cultural. França és un clar exemple. Aquí, en canvi, sembla que ens faci vergonya explicar que Vilanova havia estat un centre importantíssim de producció de licors i aiguardents.

Arnau Gea: «S’ha vist que les varietats de vinya tradicionals del Garraf són les que millor resisteixen el canvi climàtic»

Parlem de Miquel Esquirol, el vilanoví que va participar en la primera ampolla de cava. Qui era?

És una figura molt poc coneguda. El vaig descobrir llegint La història del cava, de Santi Giró i Borrell. Sempre s’ha atribuït la primera ampolla de cava al senyor Raventós, però en realitat la va fer conjuntament amb Miquel Esquirol, un vilanoví.

Esquirol va crear les primeres caves industrials del Penedès i va publicar, fa gairebé 150 anys, el llibre Com fer xampany. Les seves caves eren en un carrer de Vilanova prop d’aquí. Malauradament, no hi ha cap placa que ho recordi.

Vilanova havia estat un centre vinícola important. Què en queda avui?

Hem quedat molt enrere. Sí que tenim Jaume Serra, però comparat amb l’època de l’Havana Xica —quan s’exportaven aiguardents a Cuba— no és res. En canvi, el calendari festiu de Vilanova està ple de referències a la vinya.

S’estan recuperant varietats de vinya al massís del Garraf?

Sí. S’ha vist que les varietats de vinya tradicionals del Garraf són les que millor resisteixen el canvi climàtic. Les principals són: Malvasia de Sitges, Xarel·lo, Macabeu, Sumoll i Marselan (encreuament de Cabernet Sauvignon i garnatxa). És curiós que al Penedès hi hagi més varietats blanques que negres, cosa poc habitual a la Mediterrània. Això es deu al pes històric dels vins dolços i, més tard, del cava.

Quina diferència hi ha entre cava i Corpinnat?

El cava es pot elaborar en moltes zones d’Espanya: Penedès, Alella, Rioja, Requena… Això ha generat tensions entre els productors del Penedès i els grans grups.

El Corpinnat és una marca col·lectiva europea creada per diversos elaboradors del Penedès que volien garantir: raïm 100% de la finca, vinificació completa al celler, criança mínima de 17 mesos (superior al cava bàsic), i estàndards de qualitat més estrictes. No és una DO perquè ja existeix la DO Cava i la DO Penedès.

A la botiga vens tant cava com Corpinnat?

Sí. Però no cal dir “això és Corpinnat” o “això és cava”. Jo prefereixo explicar el productor, el mètode i la criança. També faig tastos per educar el consumidor en aquestes diferències.

Organitzes molts tastos a la botiga?

Intento fer-ne un cada mes. També faig degustacions gratuïtes i activitats especials, com tallers de pintura amb vi o maridatges temàtics. Quan arriba la Festa Major, per exemple, presentem etiquetes especials de productors locals.

Cap a on t’agradaria que evolucionés el món del vi i l’enoturisme?

Primer, hauríem de deixar de barallar-nos. No pot ser que en un territori tan petit hi hagi quatre maneres diferents de fer escumosos. Hauríem d’anar tots a una, com fan els francesos.

Segon, les administracions públiques haurien d’impulsar molt més el sector. Som a tocar de Barcelona: podríem desestacionalitzar la ciutat i convertir-nos en una destinació molt potent. Al Garraf i al Penedès s’estan fent les coses bé, però encara falta obrir més el sector.