Vilanova.blog

UNA CARTA DE
Maria Luz Roca, presidenta de la Federació d’Associacions Periurbanes de Vilanova i la Geltrú

Amb aquest escrit volem visualitzar la contundent i insistent realitat del patiment diari que sofrim les urbanitzacions periurbanes de Vilanova i la Geltrú. Fa temps que reclamem solucions i millores per fer més digne el dia a dia dels vilanovins i vilanovines que hi residim, però els resultats són totalment nuls i la nostra situació continua agreujant-se. Estem cansats de ser invisibles i de veure com la nostra qualitat de vida es deteriora per la manca d’atenció i de recursos per part del nostre ajuntament.

Les urbanitzacions de Vilanova patim una greu manca de serveis i infraestructures bàsiques que impacten directament en el nostre dia a dia més bàsic, la convivència i la integració amb el nucli urbà.

Una de les problemàtiques més greus que patim és la inexistència d’una xarxa de transport públic que connecti les urbanitzacions amb el nucli urbà i altres zones d’interès de la ciutat.

La manca de transport públic regular i de serveis adaptats per a les persones més vulnerables obliga els residents a dependre del vehicle privat exclusivament, augmentant d’aquesta manera la congestió i la contaminació de la nostra ciutat i el temps perdut en desplaçaments que es podrien realitzar amb un servei de transport públic digne.

«Les persones amb mobilitat reduïda que no tenen vehicle privat ni cap familiar que les pugui transportar depenen de les seves cadires de rodes i sovint han de transitar per la carretera BV-2115, exposant-se a accidents»

Les persones amb mobilitat reduïda que no tenen vehicle privat ni cap familiar que les pugui transportar, depenen de les seves cadires de rodes amb motor i sovint han de transitar per la carretera BV-2115, exposant-se de manera totalment innecessària a accidents potencials per l’absència d’alternatives de transport públic adaptat.

Existeix la possibilitat de desplaçar-se pels camins de la Masia d’en Cabanyes i el camí dels Escalons, malauradament aquests camins no estan habilitats per a aquests tipus de vehicles.

Els infants i joves també en surten perjudicats en haver de dependre sempre dels seus pares per arribar a les escoles, ja que l’alternativa és jugar-se la vida transitant a peu, en bicicleta o patinet per uns camins en mal estat, sense carrils separats i segurs, amb un greu dèficit lumínic, plovent, amb sol o vent per poder arribar al nucli urbà.

Les persones grans, que necessiten acudir al metge, al mercat o a serveis bàsics, depenen completament de familiars o de vehicles privats, cosa que augmenta la pressió sobre les famílies i genera inacceptables dificultats.

A les urbanitzacions periurbanes som més de 3.000 persones; si calculem que cada parcel·la ha de tenir una mitjana de dos vehicles per desplaçar-se i per quatre els viatges diaris que s’han de realitzar, la xifra és aclaparadora. El cost econòmic, el temps invertit i l’impacte mediambiental són insostenibles.

---

«A la comarca del Garraf tenim clars exemples de poblacions molt més petites i amb pressupostos molt inferiors -com per exemple Canyelles i Cubelles- que ja disposen de transport a demanda»

Tot això, en una ciutat de més de 79.000 habitants -quan a la comarca del Garraf tenim clars exemples de poblacions molt més petites i amb pressupostos molt inferiors, com per exemple Canyelles i Cubelles, que ja disposen de transport a demanda, per què nosaltres, amb 79.000 habitants, ens hem de quedar enrere? És totalment incomprensible.

Aquesta situació de manca de transport públic digne i de connexions adequades ens condemna a la precarietat i a un aïllament que no podem tolerar. Limita l’autonomia, suposa una sobrecàrrega econòmica i una pèrdua de qualitat de vida, i afecta especialment les persones amb mobilitat reduïda i recursos limitats.

És urgent que l’administració pública de la nostra ciutat i els agents implicats prenguin mesures concretes i immediates per revertir aquesta realitat.

És indispensable una planificació que inclogui la creació de noves línies de transport públic, la millora de les comunicacions a peu o en bicicleta i la implementació de serveis essencials que permetin que les urbanitzacions periurbanes deixin de ser zones aïllades i marginals, passant a formar part activa del teixit urbà, amb igualtat d’oportunitats i justícia social.

Exigim que aquest tema rebi l’atenció que mereix, perquè la qualitat de vida dels veïns i veïnes, i el desenvolupament sostenible de la nostra societat depenen directament de la nostra capacitat de treballar conjuntament i de solucionar aquestes mancances de forma immediata i efectiva.

Volem deixar de ser ciutadans de segona i ser ciutadans de ple dret a la nostra ciutat.

Firmat:
Maria Luz Roca, presidenta de la Federació d’Associacions Periurbanes de Vilanova i la Geltrú

---

Reportatge fotogràfic: Vilanova blog

Per publicar una carta a Vilanova blog, podeu enviar els vostres escrits, signats, a l’adreça de correu electrònic cartas@vilanova.blog